Noli

Vaixell fluvial romà transportant bótes (probablement de vi)
Edició de 1914 del Llibre del Consolat de Mar, editat per Ernest Moliné i Brasés

En navegació, noli és el preu acordat pel lloguer total o parcial d'un vaixell.[1] El verb associat, noliejar, designa l'acció de llogar una nau. Tan el noli com el fet de noliejar estan regulats des de molt antic per normes precises, que indiquen els drets i els deures d'ambdues parts contractants.[2][3] En literatura comercial moderna els nolis poden referir-se a qualsevol sistema de transport: marítim, terrestre o aeri. També existeix la variant sinònima nòlit, per influx de llatinismes com a dèbit, dipòsit etc.[4]

La paraula prové del grec antic ναυλον (naûlon), passant pel llatí clàssic naulum i el llatí vulgar naulium. L'alteració naulium potser derivada del verb nauliare; en català antic es deia també noliar, al costat de noliejar).[5]

  1. «Noli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 161–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  3. Ponc de Copons. Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt senyor Rey, En Jacme Lo Conqueridor: tret del M. S. que lonrat en Ponç de Copons ...: 6. Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1874, p. 153–. 
  4. «nòlit». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «noli». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 637. ISBN 9788441225169. 

Developed by StudentB